de l’hipertext
desfilant, entreteixint…Arxiu perxarxa
Virtuts de l’hipertext
Vannevar Bush i Teodor Nelson partien d’una concepció de l’hipertext com un sistema per a gestionar i organitzar la informació. Per a Nelson respon a un afany enciclopèdic i integrador en xarxes compartides i per a Bush suposa un sistema automàtic d’organització d’informació. (CAMPÀS. 2007:29)
Landow, des de la tecnologia de la impremta fins a l’hipertext, destaca un seguit de virtuts que possibilita el text electrònic:
- la atomització i dispersió que possibiliten els nodes
- el dinamisme ja que permet constants actualitzacions, correccions i modificacions diverses
- l’usuari guanya control sobre el text en decidir l’ordre de lectura gràcies a l’accés a aleatori
- l’escriptor perd el control bàsic sobre el text, en concret sobre els extrems i els límits
- els blocs de text o lèxies assumeixen una vida pròpia com a unitats de lectura i es tornen més autònomes, depenent menys d’allò que els precedeix o les succeirà
Definició de Lluís Codina
Per a Luís Codina, “l’hipertext és, alhora, un model teòric, una abstracció, una classe de programes informàtics i una classe de documents digitals i d’aquí la dificultat per definir-lo i les confusions que genera habitualment aquest concepte.”.El llibre digital (CODINA 1997: 102)
En cadascuna d’aquestes categories suposa, en tant que:
- model teòric, una proposta per a organitzar la informació per a que pugui ser llegida seguint relacions associatives i no només de manera seqüencial
- abstracció, el model defineix una manera ideal on tota la cultura escrita de la humanitat podria estar a l’abast dels usuaris mitjançant ordinadors interconnectats en una xarxa universal
- tipus de programes informàtics, aquells amb els que es poden crear documents digitals i organitzar-los per a ser llegits mitjançant relacions associatives
- tipus de documents digitals, aquells creats amb aquests programes
