Maig 4, 2008 a 10:54 pm · Arxivat sota definicions hipertext and etiquetat: autoria, connectivitat, document electrònic, hipertext, metatextualitat, no-linealitat, no-seqüencial, paratextualitat, participació, transtextualitat
El terme hipertext ha estat entès i definit des d’una concepció més general o precisa segons els casos. Una visió generalista és la de Gary Marchionini que el planteja com un document electrònic que supera la linealitat, al igual que Ted Nelson que el qualifica simplement d’escriptura no seqüencial.
Més enllà de la connectivitat dels textos Bajtin l’entén com una construcció participativa amb múltiples veus i alternativa a la unidireccionalitat del text lineal. Norman Meyrowitz parla de com l’hipertext és una eina per a l’escriptor i un mitjà per al lector, aquest aspecte és també abordat per Júlia Kristeva que considera també la connexió que suposa entre autor i lector.
L’hipertext com a reconfigurador de l’autor l’exposa també Landow a més de definir-lo com un mitjà informàtic que inclou un tipus de text, una tecnologia informàtica i una forma d’edició.
Genette, sota el terme transtextualitat, explora el text des del comportament intern (paratextualitat…) i extern (metatextualitat…).
Una definició més polièdrica la fa Lluís Codina quan considera l’hipertext com a model teòric d’organització de la informació i una abstracció de la cultura escrita interconnectada, a més dels documents digitals i dels programes que els fan.
Maig 4, 2008 a 11:34 am · Arxivat sota definicions hipertext and etiquetat: hipertext, multiplicitat, participació, polifonia
Mijaíl Mijáilovich Bajtín diu que l’hipertext és un text polifònic. Concep els processos que es donen en la literatura com a dialògics, el procés de comunicació no és unidireccional i unívoc, i entreveu una construcció participativa, on hi cap la diversitat i la multiplicitat de veus, deixant entreveure l’escenari “polifònic” de l’hipertext.
Landow a L’hipertext esmenta com J.Hillis Miller qualifica la lectura d’una novel.la “d’hipertextualitat bakhtiniana” -Cada passatge és un node, un punt d’intersecció o d’enfoc, on convergeixen línies que condueixen a molts altres passatges de la novel.a i que, en última instància, els inclou tots._ (LANDOW:1995: 42)
Landow recull com anticipa l’hipertext la concepció de textualitat de Bajtín amb el comentari del seu editor Caryl Emerson: – per a Bajtín, “el tot” no és una entitat acabada; sempre és una relació… Així, el tot mai no es pot acabar i deixar a part; quan es porta a terme un tot, és en virtut d’una definició oberta ja al canvi.-
(LANDOW.1995:81)
