El terme hipertext ha estat entès i definit des d’una concepció més general o precisa segons els casos. Una visió generalista és la de Gary Marchionini que el planteja com un document electrònic que supera la linealitat, al igual que Ted Nelson que el qualifica simplement d’escriptura no seqüencial.

Més enllà de la connectivitat dels textos Bajtin l’entén com una construcció participativa amb múltiples veus i alternativa a la unidireccionalitat del text lineal. Norman Meyrowitz parla de com l’hipertext és una eina per a l’escriptor i un mitjà per al lector, aquest aspecte és també abordat per Júlia Kristeva que considera també la connexió que suposa entre autor i lector.

L’hipertext com a reconfigurador de l’autor l’exposa també Landow a més de definir-lo com un mitjà informàtic que inclou un tipus de text, una tecnologia informàtica i una forma d’edició.

Genette, sota el terme transtextualitat, explora el text des del comportament intern (paratextualitat…) i extern (metatextualitat…).

Una definició més polièdrica la fa Lluís Codina quan considera l’hipertext com a model teòric d’organització de la informació i una abstracció de la cultura escrita interconnectada, a més dels documents digitals i dels programes que els fan.