Mijaíl Mijáilovich Bajtín diu que l’hipertext és un text polifònic. Concep els processos que es donen en la literatura com a dialògics, el procés de comunicació no és unidireccional i unívoc, i entreveu una construcció participativa, on hi cap la diversitat i la multiplicitat de veus, deixant entreveure l’escenari “polifònic” de l’hipertext.

Landow a L’hipertext esmenta com J.Hillis Miller qualifica la lectura d’una novel.la “d’hipertextualitat bakhtiniana” -Cada passatge és un node, un punt d’intersecció o d’enfoc, on convergeixen línies que condueixen a molts altres passatges de la novel.a i que, en última instància, els inclou tots._ (LANDOW:1995: 42)

Landow recull com anticipa l’hipertext la concepció de textualitat de Bajtín amb el comentari del seu editor Caryl Emerson: – per a Bajtín, “el tot” no és una entitat acabada; sempre és una relació… Així, el tot mai no es pot acabar i deixar a part; quan es porta a terme un tot, és en virtut d’una definició oberta ja al canvi.-

(LANDOW.1995:81)