Maig 4, 2008 a 2:59 pm · Arxivat sota definicions hipertext and etiquetat: arquitextualitat, hipertext, intertextualitat, metatextualitat, paratextualitat, transtextualitat
Gerard Genette proposa el terme “transtextualitat” com a més inclusiu que el d’ “intertextualitat”. N’enllista cinc subtipus:
- intertextualitat: citació, plagi, al·lusió;
- paratextualitat: la relació entre el text i el seu “paratext”, (allò que envolta el cos principal del text) com títols, encapçalaments, prefacis, epígrafs, dedicatòries, notes a peu de pàgina, il·lustracions, etc.;
- arquitextualitat: designació d’un text com part d’un gènere o gèneres (es refereix a la designació del text per ell mateix);
- metatextualitat: comentari crític explícit o implícit d’un text en un altre text (pot ser difícil de distingir de la categoria següent);
- hipertextualitat: la relació entre un text i un precedent “hipertext” (un text o gènere en el que es basa però que transforma, modifica, elabora o extén).
A aquesta llista cal afegir la hipertextualitat digital: el text que pot portar al lector directament a altres textos (sense tenir en compte l’autoria o localització). Aquesta classe d’intertextualitat interromp la linealitat convencional del text.
(Genette 1997) citat per CHANDLER 2003.
Maig 4, 2008 a 12:45 pm · Arxivat sota definicions hipertext and etiquetat: autoria, estructura, intertextualitat, postestructuralisme, semiòtica
Júlia Kristeva en parla amb un sentit de text intertextual.
La noció semiòtica d’intertextualitat que introdueix s’associa primàriament a les teories postestructuralistes. Kristeva es refereix al text en termes de dos eixos:
- un eix horitzontal connectant l’autor i el lector del text
- un eix vertical que connecta el text a altres textos.
(KRISTEVA 1980, 69) citat per CHANDLER 2003.
Kristeva sostenia que, enlloc de confiar la nostra atenció a l’estructura d’un text, hauríem d’estudiar la seva “estructuració” (com l’estructura arribava a ser). Això implicava situar-lo “dins de la totalitat de textos previs o sincrònics” dels quals seria una “transformació” (Del text du roman Coward& Ellis 1977, 52) citat per CHANDLER 2003.
