Les anomenades “eines d’autor” són programes que han estat utilitzats per les primeres experiències de construcció d’hipertextos. En ells conflueix l’interés per la narrativa no-lineal i els productes culturals interactius amb una línia de treball que buscava obrir la possibilitat de programar a un públic àmpli (i molt especialment a artistes, educadors i gent “d’arts i lletres”).

El programa més citat en la teoria sobre l’hipertext és Storyspace, presentat l’any 1987 juntament amb juntament amb la novel·la hipertextual “Aftenoon, a story“. És potser l’eina d’autor més orientada a l’escriptura hipertextual.

Algunes de les “eines d’autor” que es van desenvolupar a partir dels anys 80 són les següents:

• Hypercard (Bill Atkinson, Apple Computer, 1985-2004) llenguatge de programació Hypertalk
• Supercard (Bill Appleton, Silicon Beach Software, 1989; Aldus, Allegiant Technologies, Solutions Etcetera)
• Runtime Revolution (basat en Hypercard/Metacard; Runtime Revolution Ltd. 2003-2008…) llenguatge de programació Revolution basat en Hypertalk.
• Toolbook (Paul Alleni altres 1990, Asymetrix Inc., SumTotal Systems; 2008…)
• Authorware (Michael Allen 1987, Authorware Inc, Macromedia, 2003) programació visual
• Director (Macromind 1987, Macromedia, Adobe 2008…) llenguatge de programació Lingo (John H. Thompson)

El programa actualment amb més implantació que es pot considerar hereu de les eines d’autor és Flash; presentat per Macromedia (actualment Adobe) l’any 1996 però que es remonta a un programa creat l’any 1993 per Jonathan Gay de FutureWave Software.

Però l’expansió de la presència de l’hipertext en la societat no l’han donat aquestes eines d’autor sinó internet i la World Wide Web.