Gerard Genette proposa el terme “transtextualitat” com a més inclusiu que el d’ “intertextualitat”. N’enllista cinc subtipus:

• intertextualitat: citació, plagi, al·lusió;
• paratextualitat: la relació entre el text i el seu “paratext”, (allò que envolta el cos principal del text) com títols, encapçalaments, prefacis, epígrafs, dedicatòries, notes a peu de pàgina, il·lustracions, etc.;
• arquitextualitat: designació d’un text com part d’un gènere o gèneres (es refereix a la designació del text per ell mateix);
• metatextualitat: comentari crític explícit o implícit d’un text en un altre text (pot ser difícil de distingir de la categoria següent);
• hipertextualitat: la relació entre un text i un precedent “hipertext” (un text o gènere en el que es basa però que transforma, modifica, elabora o extén).

A aquesta llista cal afegir la hipertextualitat digital: el text que pot portar al lector directament a altres textos (sense tenir en compte l’autoria o localització). Aquesta classe d’intertextualitat interromp la linealitat convencional del text.

(Genette 1997) citat per CHANDLER 2003.