de l’hipertext
desfilant, entreteixint…Arxivar per software hipertextual
Eines d’autor
Les anomenades “eines d’autor” són programes que han estat utilitzats per les primeres experiències de construcció d’hipertextos. En ells conflueix l’interés per la narrativa no-lineal i els productes culturals interactius amb una línia de treball que buscava obrir la possibilitat de programar a un públic àmpli (i molt especialment a artistes, educadors i gent “d’arts i lletres”).
El programa més citat en la teoria sobre l’hipertext és Storyspace, presentat l’any 1987 juntament amb juntament amb la novel·la hipertextual “Aftenoon, a story“. És potser l’eina d’autor més orientada a l’escriptura hipertextual.
Algunes de les “eines d’autor” que es van desenvolupar a partir dels anys 80 són les següents:
- Hypercard (Bill Atkinson, Apple Computer, 1985-2004) llenguatge de programació Hypertalk
- Supercard (Bill Appleton, Silicon Beach Software, 1989; Aldus, Allegiant Technologies, Solutions Etcetera)
- Runtime Revolution (basat en Hypercard/Metacard; Runtime Revolution Ltd. 2003-2008…) llenguatge de programació Revolution basat en Hypertalk.
- Toolbook (Paul Alleni altres 1990, Asymetrix Inc., SumTotal Systems; 2008…)
- Authorware (Michael Allen 1987, Authorware Inc, Macromedia, 2003) programació visual
- Director (Macromind 1987, Macromedia, Adobe 2008…) llenguatge de programació Lingo (John H. Thompson)
El programa actualment amb més implantació que es pot considerar hereu de les eines d’autor és Flash; presentat per Macromedia (actualment Adobe) l’any 1996 però que es remonta a un programa creat l’any 1993 per Jonathan Gay de FutureWave Software.
Però l’expansió de la presència de l’hipertext en la societat no l’han donat aquestes eines d’autor sinó internet i la World Wide Web.
WWW
La World Wide Web és el sistema hipertextual més extens i més massivament utilitzat. És un sistema distribuït que s’extén per les xarxes que conformen internet. La WWW descansa sobre 4 pilars tecnològics: un llenguatge de descripció de pàgina (HTML), un protocol per transferir-lo entre ordinadors (HTTP), un sistema unificat de localització de fitxers (URL) i un programa que interpreta i mostra els continguts alhora que s’encarrega de fer les peticions (el Browser o Navegador).
D’aquests 4 elements els que han evolucionat més des de la seva creació entre 1991 i 1992 per part de Tim Berners Lee són el llenguatge HTML i els navegadors. Des de 1994 el consorci W3C s’ha encarregat guiar aquesta evolució i el procés d’estandarització; però també hi ha jugat un paper molt important els desenvolupadors dels navegadors (Microsoft, Netscape, Fundació Mozilla, Opera Software). Una fita important és la introducció de les fulles d’estil en cascada (CSS) que permeten la separació entre continguts i estructura del text d’una banda i l’aprença visual de l’altra.
A continuació es motra esquemàticament una seqüència de l’evoució de l’HTML i els altres elements que conformen la WWW:
- 70’s GML (IBM) Generalized Markup Language (Llenguatge de maques generalitzat)
- 1986 SGML (ISO) Standard Generalized Markup Language (Llenguatge de maques generalitzat)
- 1991/1992 (Berners Lee, CERN) primera versió HTML – HyperText Markup Language (Llenguatge de marques d’hipertext) i resta d’elements de la WWW (URL, HTTP, Browser)
- 1994 creació del W3C Consorci World Wide Web
- 1995 (W3C) borrador HTML 3.0
- 1996 (W3C) recomanació CSS-1 Cascading Style Sheets (fulls d’estil en cascada)
- 1997 (W3C, gener) especificació HTML 3.2
- 1997 (W3C, desembre) recomanació HTML 4
- 1998 (W3C) recomanació CSS-2
- 1998 Mozilla (alliberament codi Netscape Navigator)
- 2000 (W3C) XHTML-1
- 2005 (WHATWG) borrador HTML-5
