de l’hipertext
desfilant, entreteixint…Arxivat per a definicions hipertext
Definició de Marchionini
“Un hipertext és un document electrònic que aprofita els avantatges d’accés aleatori dels ordinadors per a superar l’estricta linealitat de lectura que imposen els documents impresos en paper”.( Gary Marchionini: 1991) citat per CODINA 1997: 103
Definició de Lluís Codina
Per a Luís Codina, “l’hipertext és, alhora, un model teòric, una abstracció, una classe de programes informàtics i una classe de documents digitals i d’aquí la dificultat per definir-lo i les confusions que genera habitualment aquest concepte.”.El llibre digital (CODINA 1997: 102)
En cadascuna d’aquestes categories suposa, en tant que:
- model teòric, una proposta per a organitzar la informació per a que pugui ser llegida seguint relacions associatives i no només de manera seqüencial
- abstracció, el model defineix una manera ideal on tota la cultura escrita de la humanitat podria estar a l’abast dels usuaris mitjançant ordinadors interconnectats en una xarxa universal
- tipus de programes informàtics, aquells amb els que es poden crear documents digitals i organitzar-los per a ser llegits mitjançant relacions associatives
- tipus de documents digitals, aquells creats amb aquests programes
Definició de Kristeva
Júlia Kristeva en parla amb un sentit de text intertextual.
La noció semiòtica d’intertextualitat que introdueix s’associa primàriament a les teories postestructuralistes. Kristeva es refereix al text en termes de dos eixos:
- un eix horitzontal connectant l’autor i el lector del text
- un eix vertical que connecta el text a altres textos.
(KRISTEVA 1980, 69) citat per CHANDLER 2003.
Kristeva sostenia que, enlloc de confiar la nostra atenció a l’estructura d’un text, hauríem d’estudiar la seva “estructuració” (com l’estructura arribava a ser). Això implicava situar-lo “dins de la totalitat de textos previs o sincrònics” dels quals seria una “transformació” (Del text du roman Coward& Ellis 1977, 52) citat per CHANDLER 2003.
Definició de Mijaíl Bajtín
Mijaíl Mijáilovich Bajtín diu que l’hipertext és un text polifònic. Concep els processos que es donen en la literatura com a dialògics, el procés de comunicació no és unidireccional i unívoc, i entreveu una construcció participativa, on hi cap la diversitat i la multiplicitat de veus, deixant entreveure l’escenari “polifònic” de l’hipertext.
Landow a L’hipertext esmenta com J.Hillis Miller qualifica la lectura d’una novel.la “d’hipertextualitat bakhtiniana” -Cada passatge és un node, un punt d’intersecció o d’enfoc, on convergeixen línies que condueixen a molts altres passatges de la novel.a i que, en última instància, els inclou tots._ (LANDOW:1995: 42)
Landow recull com anticipa l’hipertext la concepció de textualitat de Bajtín amb el comentari del seu editor Caryl Emerson: – per a Bajtín, “el tot” no és una entitat acabada; sempre és una relació… Així, el tot mai no es pot acabar i deixar a part; quan es porta a terme un tot, és en virtut d’una definició oberta ja al canvi.-
Definició de George Landow
George P. Landow considera l’hipertext com un mitjà informàtic que relaciona informació, tant verbal com no verbal. Parla d’un tipus de text electrònic, una tecnologia informàtica i una forma d’edició.
Segons Landow l’hipertext reconfigura l’autor en tant que s’apropa al lector i gairebé fusionen els papers fent convergir dues activitats que havien estat molt diferenciades amb anterioritat. (LANDOW 1995:95)
Definició de Norman Meyrowitz
Per a Norman Meyrowitz l’hipertext és “al mateix temps eina per l’escriptor i mitjà per al lector; els documents en hipertext permeten als escriptors o a grups d’autors, connectar dades entre si, crear trajectes en un conjunt de material afí, anotar textos ja existents i crear notes que remeten tant a dades bibliogràfiques com al cos del text en qüestió. El lector pot passejar per aquests textos anotats, referits i connectats de forma ordenada encara que no seqüencial.” (CAMPÂS 2007:44)
Definició de Ted Nelson
“Per hipertext jo entenc simplement l’escriptura no seqüencial”. 1965 Theodor Holm Nelson crea el neologisme “hipertext”. La seqüencialitat del text, la del llenguatge parlat i la lletra impresa, presenta segons ell, dos inconvenients: no es correspon bé amb el moviment del pensament i imposa a tots els lectors una única manera de recorrer el text.
Nelson parla del text que es bifurca possibilitant múltiples itineraris i interpretacions.
