Vannevar Bush i Teodor Nelson partien d’una concepció de l’hipertext com un sistema per a gestionar i organitzar la informació. Per a Nelson respon a un afany enciclopèdic i integrador en xarxes compartides i per a Bush suposa un sistema automàtic d’organització d’informació. (CAMPÀS. 2007:29)
Landow, des de la tecnologia de la impremta fins a l’hipertext, destaca un seguit de virtuts que possibilita el text electrònic:
- la atomització i dispersió que possibiliten els nodes
- el dinamisme ja que permet constants actualitzacions, correccions i modificacions diverses
- l’usuari guanya control sobre el text en decidir l’ordre de lectura gràcies a l’accés a aleatori
- l’escriptor perd el control bàsic sobre el text, en concret sobre els extrems i els límits
- els blocs de text o lèxies assumeixen una vida pròpia com a unitats de lectura i es tornen més autònomes, depenent menys d’allò que els precedeix o les succeirà
